Part natural

A Burkina Faso, en una visita al poble de Tanseiga, al llarg de la meva estada al país l’octubre i novembre de 2009, les dones manifestaven la necessitat de tenir un dispensari al poble. Una dona, en un to distès i un somriure als llavis, va afirmar amb fermesa que si ella tingués una altra criatura, a l’hora del part no aniria al dispensari i la tindria al poble. A casa nostra, això pot representar voler tenir un part “natural”… Però, la dona que parlava no anava en aquest sentit. Va mirar la criatura que tenia als braços i que estava mamant en aquell moment i, senyalant-la, va dir: “aquesta va arribar quan estavem a mig camí del dispensari”. Cal dir que el dispensari de què ella parlava està molt lluny del poble, que la hi portaven en bicicleta, que els camins, sovint, són inexistents, que era l’època de pluges… i que ella va parir, literalment, damunt del fang.

Per Anna Garcia Pons