L’AIGUA

“Vaig acostar la galleda als seus llavis. Ell begué, els ulls clucs. Tot era dolç com una carícia. Aquella aigua era quelcom ben diferent d’un aliment. Havia brollat de la marxa sota els estels, del cant de la politja, de l’esforç del meu braç. Era bona per al cor, com un present.”                                      

DE SAINT-EXUPÉRY, Antoine. El Petit Princep. Emecé Editores

 

Ja fa temps que a casa nostra parlem de l’aigua. Les darreres setmanes, amb molts pantans buits i la pluja que no arriba, el tema de l’aigua ha passat a primer terme. Davant la possibilitat de patir restriccions a l’estiu, calia buscar solucions, a curt i a llarg termini.

Es portarà l’aigua del Segre, de l’Ebre, o potser de França?

Saura vol portar l’aigua del Segre.

Picabaralles polítiques al govern de la Generalitat.

Els que anteriorment tenien clar el tranvasament de l’Ebre, ara s’abstenen.

Es portarà l’aigua de l’Ebre.

Qui ho finançarà? Es deixaran de fer altres obres?

El president Montilla s’entesta a dir que no és un transvasament.

Andalucia, València, Murcia i Madrid, també volen transvasament.

Ara, estalviem aigua?

Desalinitzadores de cara al futur.

Aquest llistat d’afirmacions i d’interrogacions que no pretén pas ser exhaustiu, podria fer referència, canviant alguna cosa, a una altra ciutat que no fos Barcelona. Podria fer referència a un país europeu. Hi ha països als qual no podria fer referència, perquè estan a anys llum de la nostra situació pel que fa a l’aigua i a moltes altres coses, que ara no vénen al cas. Burkina Faso és un d’aquests països.

Burkina Faso té al voltant d’uns 15 milions d’habitants dels quals un 85% viu al camp. L’economia del país és de subsistència. Aproximadament la meitat de la gent que viu al camp no té accés a l’aigua. Tenir accés a l’aigua vol dir que tenen un pou al poble, o sigui que tothom ha d’anar a buscar l’aigua allà. Els que no tenen un pou han d’anar a buscar l’aigua on sigui, i pot ser que hagin de fer fins a deu quilòmetres o més (depenent de l’època de l’any) per trobar-la. La dona és la responsable de l’aigua; s’aixeca molt d’hora i es posa en marxa amb un bidó que es posarà al cap. Carretejarà uns 20 litres d’aigua i, segurament, una criatura petita a l’esquena. Seran les filles, quan tinguin l’edat necessària, qui l’ajudaran a anar a buscar aigua. Quan les dones tornin amb l’aigua, hi haurà una altra feina a fer,  posar-se a picar els cereals fins a triturar-los per fer el menjar…

De la gent que no viu al camp (un 15%), més de la meitat tenen aigua corrent.

Fer un pou costa aproximadament 11.000 euros.

Segons M.L. Bouguerra (1):

L’aigua contaminada mata cada dia, a tot el món, 6.000 infants.

Diàriament, a tot el món, moren 36.000 persones per manca d’aigua potable i per manca de sanejament .

Més de mil milions d’éssers humans no tenen accés a l’aigua potable.

(1)     BOUGUERRA, Mohamed Larbi. Les batailles de l’eau. Pour un bien commun de l’humanité. Éditions Enjeux Planète.

Per Anna Garcia Pons