El príncep blau

Vaig sortir del núvol blanc en què dormia cada nit per evitar els mosquits i vaig anar al lavabo. A la mà portava una llinterna… De cop, el meu peu va topar amb alguna cosa, vaig enfocar la llinterna al terra, i, damunt les rajoles, un animal ródo i gran cop un puny estava  immòbil, enlluernat per la llum. De color marró, rugós, com petrificat… era un gripau!

Vaig coincidir amb ell alguna alguna altra vegada. I jo, volia saber què feia aquell príncep blau en aquell lloc, però la meva curiositat  no era compartida per la resta d’habitants de la casa. Finalment, algú em va dir que aquell “animalet despistat” deuria haver sortit d’algun bassal format per les inundacions de l’1 de setembre (2009). Però, quan jo el vaig trobar ja havien passat més de dos mesos del dia dels aiguats!

És evident que el gripau buscava casa, no sé què ha estat d’ell. Però, sí que sé que, cinc mesos després de les inundacions, bona part de les famílies que van perdre la casa, i les poques pertenences que tenien, viuen encara als campaments de tendes, a Ouagadougou. La sol·lidaritat burkinabè ha fet que la resta s’hagi recol.locat a cases de familiars, amics, veïns.

Sovint, penso què hagués passat si li hagués fet un petó al gripau…

Per Anna Garcia Pons