BURKINA FASO “País dels homes íntegres”

Burkina Faso és un país sahelià situat a l’Àfrica de l’Oest. La seva extensió és de 274.200 Km². Limita al nord-oest amb Mali, al nord-est amb Níger, i al sud amb Costa d’Ivori, Gana, Togo i Benin. És molt pla, amb terres àrides i clima molt sec. La vegetació és la vegetació pròpia de la sabana , tot i que hi ha diferències segons la zona. El nord és la part més àrida, i l’oest és la zona més verda, aquí hi ha les cascades de Karfiguela, el llac de Tengrela, els pics del Sindou…

Pel que fa al clima, hi ha bàsicament dues estacions: la seca i la de pluges (clima tropical). L’estació de pluges és, aproximadament, de juny a setembre. L’estació seca és d’octubre a maig, amb molta calor i temperatures molt elevades, tot i que durant desembre i gener les temperatures baixen una mica i la calor no és tan intensa.

És a través de la tradició oral que la història del país ha passat de pares a fills. L’origen del país està en l’imperi Mossi, format per petits regnes dividits en províncies. Cada província estava, també, dividida en diferents departaments, formats per diversos pobles. Actualment, el país encara conserva aquest sistema.

Al segle XIX té lloc la colonització d’Àfrica. Moro Naba Wobgo és l’emperador de l’imperi Mossi. Els europeus decideixen dividir-se el continent. Al congrés de Berlin (1884-1885) es decideix que els francesos es quedin amb l’Àfrica occidental. En aquesta època el país es dirà Colonie de Haute Volta. El 1960, el país proclama la seva independència amb Maurice Yaméogo com a president.

El país sofreix diversos cops d’estat. El 1983 té lloc una revolució. Aquesta revolució, conduïda per joves oficials, capgirarà profundament la manera de ser i de pensar dels habitants d’aquest país. El canvi polític, revelarà al món un líder carismàtic, la influència del qual encara perdura: Thomas SANKARA. Ell serà qui canviarà el nom a la nova república, que passarà a dir-se Burkina Faso “País dels homes íntegres”. El 1987 té lloc un cop d’estat dut a terme per Blaise Compaoré. Thomas Sankara serà assassinat.

En trenta-un anys d’independència, el país va conèixer tres règims constitucionals i sis règims d’excepció. Després de tanta inestabilitat política, el juny de 1991, el poble burkinabè adopta una nova Constitució que els permetrà construir les bases d’una veritable democràcia pluralista.

Pel que fa a la població, Burkina Faso té uns 14.000.000 d’habitants, la meitat dels quals té menys de 15 anys. El 85% dels habitants del país viuen a la zona rural. La població està formada per més d’una seixantena d’ètnies, cadascuna amb la seva llengua pròpia. La llengua més parlada és el mooré, aquesta és la llengua dels mossi que és l’ètnia més nombrosa (més de la meitat de la població), els mossi ocupen la part central del país; en aquesta zona està situada la capital de Burkina Faso, Ouagadougou. Altres ètnies: els bobo, a l’oest, en aquesta zona (a uns 350 Km² de Ouagadougou) trobem la ciutat de Bobo-Dioulasso, segona ciutat important i antiga capital del país.  Els peuls són pastors nòmades, estan situats al nord, on també hi podem trobar els gorom-gorom. Al nord-oest, els marka, samo… El gourunsi, al sud. Els lobi (País lobi) i els gan, al sud-oest. Els senufo, els bissa, els gourmantche… La llengua oficial és el francès.

Cadascuna de les diferents ètnies té la seva pròpia cultura: societats estructurades de diferents maneres (per oficis…), jerarquies dins la família, animisme, rituals d’iniciació, màscares, griots, fetitxes, artesania, diferents tipus d’habitacles… A nivell general, la importància de la cultura i l’artesanat en la vida dels habitants d’aquest país, dóna lloc a moltes manifestacions de  diferents tipus, moltes de les quals es transformen en veritables festes per a la població, algunes d’elles: “Semaine Nationale de la Culture”, a Bobo-Dioulasso; “Festival Panafricain du Cinéma”, “Festival International de Théâtre pour le Développement”, “Salon International de l’Artisanat de Ouagadougou”, “Festival International de  Jazz”, a Ouagadougou.

Inicialment, tota la població era animista (comunicació amb els avantpassats, amb les diferents divinitats que habiten a la natura…). Més tard, diverses influències vingudes de l’exterior han donat lloc a diferents religions. Actualment, es considera  que la meitat de la població és musulmana i un 20% de la població és cristiana (catòlica, protestant…); la resta de població és animista. Però, en realitat, l’animisme i la religió es barregen; és a dir que, en general, la major part de la població que professa una religió, és, també, animista. Malgrat tot, res impedeix que en aquest país es convisqui en total harmonia.

Pel que fa a l’educació, la taxa d’alfabetització és de15’2% per a les dones i de 29’4% per als homes. La taxa d’escolarització primària s’estima en un 52’3%. Continua, però, la diferència entre sexes. A primària, hi ha menys nenes escolaritzades (38’2%) que nens (49’6%), i la diferència continua al llarg de les diferents etapes educacionals.

És evident que la taxa d’escolarització, en general, és molt baixa. Hi ha molts pobles on no hi escola i l’escola més propera pot estar a diversos quilòmetres del poble; també és important saber que el cost de l’ensenyament primari és elevat i de difícil accés per a moltes persones. Un altre aspecte a destacar és la diferència pel que fa a nens o nenes escolaritzades. Les nenes, de ben petites, són responsables de nombroses tasques domèstiques; a més, molt sovint es considera que la realització d’una dona està en l’èxit del seu matrimoni.

La situació nutricional i sanitària és molt precària. Els serveis sanitaris són insuficients i, en molts casos, inexistents (àmbit rural). El preu que cal pagar per tenir accés a aquests serveis i, sobretot, als medicaments és inaccessible per a moltes famílies. No és estrany, doncs, que la mortalitat infantil sigui molt elevada, i l’espectativa de vida es situï al voltant dels 50 anys de vida.

L’accés a l’aigua potable és un altre problema. El treball que representa anar a buscar aigua és realitzat per les dones, com la major part de les feines del país.

L’economia del país és una economia de subsistència. Burkina Faso és un dels països més pobres del món. La població es dedica, bàsicament a l’agricultura i, també, a la ramaderia (a petita escala). Però ni el sòl ni el clima són gaire favorables a aquestes activitats, ni disposen de les eines necessàries. També els afecta el canvi climàtic, l’estació plujosa s’escurça; i, per altra banda,  pluges torrencials ho arrasen tot. El lliure mercat els prejudica; l’entrada al país de productes que, per qüestions de subvencions i altres aspectes, es venen més barats que el mateix producte autòcton, per exemple l’arròs, és, també, un element totalment desestabilitzador. La crisi mundial hi és present i els aliments bàsics s’han encarit considerablement…

Localització de Burkina Faso

Localització de Burkina Faso